HISTÒRIA DEL CLUB D'ESCACS MATARÓ - LA FI D'UNA ÈPOCA

El 1978 comença amb un gran èxit pel Mataró (í també inesperat): es toma a arribar a les semifinals de la Copa Catalana 16 anys després. Aquest cop, un vell conegut, el C. A. Barcelona (va jugar contra nosaltres el matx d'inauguració del nostre local, se'n recorden?) ens va barrar el pas a la final sense problemes, en guanyar-nos per un contundent 4,5 a 1,5.

L'equip tenia un bon any. En el campionat per equips a la 2a divisió s'aconsegueix un gran resultat: vuit partides guanyades, però tres perdudes (Una de les victòries va ser contra el líder, el Lleidatà-Ruy López). Tot i quedar empatats en el segon lloc amb l'Amistat de Premia i el Comtal, el sistema de desempat no ens va afavorir i ens va relegar al quart lloc. De nou la sort no ens va acompanyar. La ressenya apareguda en el Butlletí d'Escacs (núm. 10 Febrer 1978) no dóna cap consol: "El Comtal i el Mataró són altres equips abans principals i que no troben el camí de tornar a ser-ho, però ho intenten i això és prou per fer caliu en el club".

El Mataró "B" està instal·lat a 3a categoria en la qual es va arrossegant. Aquest any, en el grup V obté un discret quart lloc. Es crea un tercer equip per què els joves que van arriben tinguin la seva experiència en la competició més important dels escacs catalans. En la categoria de Promoció a tercera es queda 7è amb 5 punts.

El veterà Gaspar Bravo torna al Mataró i es converteix en el primer Mestre Català del club (títol creat el 1977).

L'Arcadi Valls queda campió per última vegada. Feia 44 anys que aconseguia el seu primer títol amb només 15 anys i deixà un total de 13 socials a l'esquena. No van ser més perquè va estar moltes temporades sense participar-hi.

També trobem la participació d'un jugador important per la següent dècada: David Saleta que va jugar el Campionat infantil de Catalunya.

Un bon any, i semblava que es podia tomar a reeditar els èxits de la dècada dels anys seixanta. Però la generació que havia fet possible això ja era una generació molt veterana i, tal com li passava a la societat espanyola en aquestes dates, els joves no volien que "l'antic règim" els dirigís en la lògica evolució de les seves vides. Un corrent ideològic que més aviat l'únic que buscava era un fet diferencial envers aquesta generació que, sens dubte havia fet grans coses però que estava anquilosada i el moment de la qual ja hi havia passat.

En el món dels escacs també es va buscar aquesta ruptura i en el nostre club, especialment, es va sentir amb força. La generació que va agafar el club a la postguerra i que el van portar al cim ja no podia fer-lo evolucionar més (ja feia més de quinze anys que s'havia jugat el campionat d'Espanya) i els joves, liderats per un militant del PCE, Alfonso Bollero van reclamar la seva quota de participació en el club per engegar un nou projecte.

Desgraciadament l'immobilisme es va imposar i la majoria de jugadors joves van abandonar l'entitat. Es va crear a la ciutat un nou club, el Cerdanyola de Mataró. D'aquest club han sorgit grans jugadors i deu anys més tard, estava jugant a la divisió d'honor...

Si bé el primer equip no va notar en excés aquest cisma, el Mataró "B" y "C" van desaparèixer i la massa social va quedar molt reduïda. En el Campionat per equips es va a tomar a quedar quart, però fent un resultat més discret (5 victòries, tres derrotes i tres empats).

  1. Congrés "B" 9,5
  2. Barcelona "B" 9,5
  3. Sabadell 8,5
  4. Mataró 6,5
  5. Comtal 5,5
  6. La Colmena 5,5
  7. Vilafranca 5,5
  8. Foment "B" 4,5
  9. Royal Figueres 4
  10. Terrassa "B" 3
  11. Vic 2,5
  12. La Peira 1,5

El campió social toma a ser un veterà: en Gaspar Bravo.

El desastre es va consumar a l'any següent, on el Mataró perd la categoria:

  1. La Lira 9
  2. Amistat Premià 7,5
  3. Foment " B " 7,5
  4. Barcinona " B " 6
  5. Congrés " B " 6
  6. Catalonia 6
  7. Lleidatà- Ruy López 5
  8. Guixolenc 5
  9. Hortenc 4,5
  10. Mataró 4
  11. Ateneu Barcelonès 3
  12. La Colmena 0,5

Molts jugadors importants abandonen el club (com l'Eduard Villar o l'Isidre Ferrer) i l'equip es ressent definitivament. Es baixa a la 1a catalana molt devaluada i serà necessari l'aparició d'una nova generació per tomar a l'equip a la categoria de plata. El 1983 es va tornar a jugar a la 2a divisió, però va ser un pas efímer, ja que es va baixar ràpidament. Ja no quedaven forces.

Malgrat tot, una bona noticia pel futur del club. Es va substituir el social per un torneig de partides a Finish. I el campió va ser pel jove Bernat Fàbregas per davant del veterà Arcadi Valls i d'un altre jove promesa: Marcel Alcoy.

El 1981 no porta cap novetat. Es juga a la 1a categoria fent un discret paper:

  1. La Colmena 9
  2. Calella 7,5
  3. Comtal 6
  4. Caixa de Pensions 6
  5. Sant Josep "B" 6
  6. Mataró 6
  7. Foment " C " 5,5
  8. El Masnou 5,5
  9. Espanyol "B" 5
  10. UGA"C" 4,5
  11. BIM-Sans 2
  12. Vulca"C" 0

Com a curiositat, en aquesta categoria ens tornem a trobar un vell conegut: el Comtal. També notem que fa alguns anys que el Mataró ha deixat de ser un referent al Maresme i equips com l'Amistat de Premià o el Calella ja estan per sobre nostre... i altres equips com el Masnou no estan gaire lluny.

L'altre notícia important d'aquest any és la implantació del ELO a casa nostra (la FIDE ja el fa servir des de el 1976) i la primera llista oficial del club va ser la següent:

Arcadi Valls (2160)
Bernat Fábregas (2145)
Joan Ferrer (2070)
Martí Bas (2065)
Josep Fábregas (2040)
Jaume Vila (2015)

Naturalment, és un ELO només en l'àmbit català (les competicions internacionals eren encara molt escasses) i es mantenien les categories de 3a, 2a i 1a. Només s'accedia a tenir ELO en pujar a preferent i es partia de 2000. Per ara, era només a títol informatiu, ja que no es va implantar com a ordre de forces pel campionat per equips fins a l'any 1985.

L'ordre del per equips, dones, es continuava decidint pels mèrits dels jugadors (no sempre es mantenia l'acord tàcit de seguir l'ordre del campionat social) i de vegades els mèrits no estaven en consonància amb l'estat de forma dels components de l'equip. Els veterans continuaven fent prevaler el seu historial mes que la seva força objectiva. Aquesta va ser una de les raons del cisma.

L'any 1982 va ser el darrer sospir de la generació de la postguerra. En aquest any es van donar dos fets destacats.

1) Es va aconseguir l'ascens de nou a la 2a divisió i

2) es va decidir que s'havien de captar jugadors joves.

Cal dir que els escacs van tenir una gran promoció en l'àmbit institucional durant la transició. En una època on els ordinadors estaven en bolquers i l'oferta d'oci (sobretot pels joves) era escassa, els escacs constituïen un passatemps perfecte í un esport amb un ampli marge per descobrir. No és estrany que a tota arreu apareguessin durant els primers anys dels vuitanta una generació de grans jugadors. Figures com lllescas, Romero, Pablo o Oscar de la Riva ja començaven a aparèixer en el panorama dels escacs catalans.

El club d'Escacs Mataró, com era habitual, caminava de la mà de l'evolució dels esdeveniments, malgrat l'immobilisme que encara es volia mantenir. No es pot parar el progrés i en una sèrie de campionats infantils organitzats pel club va començar a entrar sàvia nova. El president d'aleshores era, curiosament, el primer president de la postguerra! (després de la renúncia d'en Cruzate) Martí Valls Tona. Gairebé quaranta anys separaven un mandat de l'altre. Va agafar el club per intentar mantenir viu un moribund, però va resultar que el seu màxim èxit en aquesta època va ser crear les condicions necessàries per al sorgiment d'una generació d'escaquistes que portarien el club durant el següent quart de segle. Jugadors com Roger Estrany, Jesús Nieto, Valentín Arroyo, Sergi González, Joan Manel Marches entre altres junt amb els ja esmentats Bernat Fàbregas i David Saleta van arrancar en aquest any.

Ja hem comentat que l'any 1983 el primer equip amb una alineació molt veterana ja no pot més i li ve gran la 2a divisió:

  1. Sant Josep 8,5
  2. Vulca " B " 7,5
  3. Guixolenc 6,5
  4. UGA " B " 5,5
  5. Girona 5
  6. Hortenc 4,5
  7. La Colmena 4,5
  8. Sant Andreu 4
  9. Mataró 4
  10. 7 a 9 Ruy López 3,5
  11. Torrenegra 1,5

La bona noticia va ser que, gràcies al gran boom dels escacs entre el jovent, tornen a aparèixer el Mataró "B", un "C" i fins i tot un "D".

Aquests nanos comencen aquest any a fer-se notar: Bernat Fàbregas fa un molt bon resultat a la preferent (17è amb 6,5 punts). Vicenç Font queda campió de la 1a categoria amb 8 punts. Joan Manel Marches fa un gran resultat a la seva primera participació en un campionat de Catalunya i puja a 1a (6 punts 17è). Aquest jugador va pujar de 3° a preferent en tan sols un any! Gairebé igual que Sergi González i Valentín Arroyo... Finalment, Sergi Bonamusa va quedar 9è a la 3a assolint també l'ascens a la categoria superior.

Desgraciadament per l'antiga generació i el que representava, era necessari que els seus fills se'ls mengessin...

Joan Manuel Marches Rios
Mataró 25 de setembre de 2007