HISTÒRIA DEL CLUB D'ESCACS MATARÓ - INTRODUCCIÓ

L'any 2002 es van complir 75 anys de vida del Club d'escacs Mataró. Possiblement, després de l'equip de Fútbol sigui l'agrupació esportiva més antiga de la ciutat. Malgrat tot, mai ha tingut un gran reconeixement per part de les institucions.... ni per part deis mateixos protagonistes de la seva història.

Em vaig proposar, aleshores, recopilar tota informació possible per poder confeccionar un registre i donar a conèixer la història del nostre club. Em vaig adonar que pocs jugadors sabien qui era el Sr. Aznar, que el Sr. Cruzate va estar 18 anys com a president, inclosos els difícils de la guerra, què va passar als anys cinquanta i setanta....

Aviat em vaig trobar amb algunes sorpreses. La primera és l'escassa documentació que hi havia al club. Amb tres quarts de segle d'història tan sols vaig poder recopilar amb prou feines mig centenar d'actes de les reunions, tan de juntes com de socis. També en vaig trobar que hi havia punts foscos en determinats períodes de temps. Foscos per falta d'informació, encara que es podria considerar que "casualment" també coincideixen amb els pitjors anys en l'àmbit social.

La segona va ser la dificultat de recopilar informació per cobrir aquests períodes. Naturalment que s'ha acudit a les hemeroteques, però ja sabem que la informació que es troba en la prensa és freda i, en molts casos, purament estadística. Havia necessitat d'anar a les fonts d'aquesta informació, però en vaig trobar que, o bé existia una gran "amnèsia" o bé la informació havia desaparegut misteriosament. Les famílies deis protagonistes que ja ens han deixat no tenien ni idea d'on poden estar els arxius dels seus familiars, això sí; en alguns casos em confessen sense cap rubor que simplement "han llençat a la brossa els papers de l 'avi!" Els protagonistes de les diferents èpoques no tenien cap desig de remoure la història. El "ja està bé tot com està" és un lema que, per desgràcia, ha arrelat en la idiosincràsia del nostre club des de la seva creació, com es podrà comprovar més endavant. Mai han existit gaires ganes de trobar una explicació a aquesta actitud ni, molt menys, de canviar-ho.

Tot i així, no s'ha que menysprear el recopilat fins ara, i no perdo esperança de què algun dia vagin arribant a les meves mans els maons necessaris per poder tapar els forats buits. Si més no, el desig de qui això escriu és poder aconseguir algun dia el ple coneixement del nostre passat.

¿Per què considero tan important aquest coneixement? Els que juguem a escacs sabem que només hi ha una manera d'evolucionar: aprendre dels errors passats. Penso que una de les raons de què el nostre club no hi hagi mai arribat al lloc que hauria de pertocar-li, per història, és que simplement sempre s'ha volgut enterrar qualsevol vestigi del passat per viure només el present, caient una vegada i una altra en els mateixos defectes.

La història es repeteix, per desgràcia, amb massa freqüència en tots aquests anys. És molt trist que en una acta dels primers anys es digués que una assemblea de socis havia de suspendre's per falta d'assistència, però molt més trist és que més de tres quarts de segle després es tomi a donar aquesta circumstància. Tres generacions de socis i jugadors han tingut el mateix defecte: l'acomodament. ¿No es podia haver evitat tot això amb un ampli coneixement del nostre passat? Jo crec que sí. És el que normalment es coneix com a "memòria històrica", un terme tan bescantat en els nostres dies....

Actualment sembla que tenim una nova fornada d'infants que poden formar la quarta generació, la del segle XXI. Tinc la sort d'encarregar-me de la instrucció escaquística d'uns quants, i per la meva banda, a part dels coneixements escaquístics, m'encarregaré de què sàpiguen qui eren personatges tan importants pel club com Cruzate, Recoder, Pujol, Xaudaró, els cosins Valls, Cóppulo, Bravo, Jaume Vila i un llarg etc. que han permès que ells gaudeixin del present. També intentaré que coneguin els errors passats per no repetir-los, però això és quelcom que només el futur decidirà: si realment, per fi, trobem algú capaç de canviar la nostra història.

L'actual president, en Roger Estrany, m'ha demanat que presentí un treball resumit deis fets histories. La tasca no era gens fàcil degut al ja explicat, però almenys la informació disponible ha donat per aquesta (per ara) síntesi. Naturalment que es podria fer més extensa, ja que alguns fets i consideracions han quedat "entre bastidors" per falta d'espai (per exemple: la figura del dr. Recoder als anys cinquanta). La meva intenció, com ja he comentat, és que tot acabi finalment sortint a la llum.

També es notarà que aquesta primera mostra s'acaba l'any 1983. Té una explicació que més aviat contrasta en el que he dit fins ara: l'excés d'informació d'aquest període. Aquesta part de la nostra història l'he viscut en primera persona, i aquí si podria donar les claus del fracàs d'aquesta tercera generació d'integrants del club (desgraciadament jo també tinc part de culpa i, com la resta, no vaig ser conscient d'això). Per aquesta rao he preferit que els últims vint-i-cinc anys tinguin un tractament a part que, des d'aquí faig la promesa que tindreu en les vostres mans ben aviat.

La gent menysprea la història perquè ens explica el que ja hi ha passat. No entenen que la història ens explica el nostre futur...

Joan Manuel Marches Rios
Mataró 25 de setembre de 2007