HISTÒRIA DEL CLUB D'ESCACS MATARÓ - UN PUNT FOSC

De nou, igual que en 1948, sembla que aquest esforç va ser excessiu. Un sentiment de què ja estava tot fet i els problemes del matx amb el Real Madrid van fer que, de nou la massa social s'acomodés. Està clar que això ha sigut una constant a la història del nostre club. En la tercera gran revifalla (en els anys 80) va passar exactament el mateix, com ja veurem més endavant.

L'any 1962 esdevé un punt negre en la nostra història. El Mataró defrauda al campionat per equips i queda penúltim a la màxima categoria. Va ser una casualitat el resultat de l'any anterior? No ho crec. Els contrincants eren gairebé els mateixos. Ja veiem un primer símptoma de què els millors jugadors no van participar: els cosins Valls, Villar, Cóppulo, I. Ferrer, etc., sens dubte, les tensions i malentesos de la disputa de les semifinals contra el Real Madrid van deixar un ambient enrarit i això ho va notar l'equip fent una decebedora competició. La classificació final va ser:

  1. C. A. Español 9,5
  2. C. A. Barcelona 8,5
  3. C. A. Sans 7,5
  4. C. A. Terrassa 7,5
  5. C.P. Sant Andreu 7,5
  6. C. A. Condal 6,5
  7. Ruy Lopez-Paluzie 6,5
  8. Foment Martinenc 4,5
  9. C. C. Badalona 3,5
  10. C. A. Sabadell 2
  11. C. A. Mataró 2
  12. Ruy Lopez-Paluzie " B " 0,5

Només es van poder fer dos punts amb gairebé la mateixa concurrència de l'any anterior. El Mataró només havia estat dues temporades a la màxima categoria dels escacs catalans i ja mai més tornaria.

L'equip "B" semblava aïllat d'aquests problemes i continuava fent resultats bons: es repeteix el cinquè lloc de l'any anterior: 1r C.A. Cornellà 2n C. Aragonès 3r C.A. 4t C.A. Vic 5è C.A. Mataró "B", etc.

Ja hem comentat que aquest any el campionat social no va tenir la participació dels millors jugadors. No és que en anys anteriors aquests participessin en massa, però ara la crisi es fa evident.

El campió va ser en Jaume Vila:

  1. J. Vila 7
  2. D. Sedo 6
  3. J. Viada 5,5
  4. P. Saleta 5
  5. Castellsaguer 4,5
  6. E. Font 4,5
  7. J. Hertzog 4
  8. E. Sebastian 4
  9. F Divi 3
  10. J. García 1

El campió de 2a categoria va ser Martí Bas i el de 3a J. Pi.

Per primer cop s'organitza un campionat social juvenil amb la següent classificació:

  1. Salvanya 10
  2. Taberner 9,5
  3. Orozco 8,5
  4. Gelabert 7,5
  5. Casademunt 6,5
  6. V. Bachs 6

fins a 11 participants.

L'any 1963 va comentar amb el Mataró tomant a la seva categoria de sempre, la 1a catalana, amb la vitola de favorit en ser un dels equips que ve de la categoria superior. Però no es van complir les expectatives i només es va poder acabar en tercera posició:

  1. C. A. Rosellón 8,5
  2. C. A. Sabadell 8
  3. C. A. Mataró 7,5
  4. P. C. Barcelonesa 7,5
  5. Ruy lopez-Paluzie "B" 7
  6. Catalonia 6
  7. C. A. Padró 5
  8. Jake Club 4,5
  9. S. C. Alba 3,5
  10. C. A. Manresa 3,5
  11. V. C. Hospitalet 3,5
  12. Pueblo Nuevo 1,5

El Mataró "B" ja no va poder aïllar-se de la depressió general i perd la categoria en quedar penúltim del seu grup amb només 1,5 punts.

En l'àmbit social s'intenta donar impuls amb la celebració d'un social amb 5 grups! Molt lloable, però la participació va ser molt poca per poder omplir tanta competència. En el grup principal, Jaume Vila va repetir títol.

  1. J. Vila 10
  2. P. Saleta 8,5
  3. I. Ferrer 6,5
  4. J. Hertzog 5
  5. F. Diví 5
  6. Sebastian 2
  7. D. Sedo Retirat

Es pot veure la poca participació, ja que es van haver de repartir els jugadors. En la 2a categoria el campió va ser J. Pi (amb 4 participants!), a tercera J. Ibermon (7 participants), al juvenil, Salvanyà repeteix títol (7 participants) i un grup per neòfits (!?) que va guanyar Esteban (7 participants).

El 1964 no va millorar gaire al panorama: a la 1a categoria només es pot aconseguir el cinquè lloc:

  1. Prado Subirense 9,5
  2. Ruy López "B" 8,5
  3. Badalona 8
  4. Manresa 7
  5. C. A. Mataró 7
  6. Leridano 6
  7. Oro Negro 6
  8. Catalonia 4,5
  9. Jake Club 4
  10. P. P. Tívoli 2,5
  11. S. José de Badalona 2
  12. Vacante

I el Mataró "B" en prou feines va aconseguir mantenir-se en la nova categoria en quedar vuitè amb només 3,5 punts sobre 11 possibles.

Vista l'experiència de l'any anterior, es torna al clàssic format d'un social amb tres grups, però la participació toma a ser escassa. A primera categoria guanya un veterà: Subirà amb 6 punts, seguit d'en Jaume Vila amb 5 i Martí Bas amb 4 (només vuit jugadors). A segona categoria va triomfar V. Castells i a tercera Salvanyà (que guanya així el seu tercer social seguit en categories inferiors).

S'organitza per primer cop un torneig pel sistema suís: el Memorial Jaume Recoder (Trofeo Caja de Ahorros). La classificació va ser la següent:

  1. M. Bas 7,5
  2. J. Vila 7
  3. J.Pi 6
  4. J. García 5
  5. E. Villar 4,5
  6. Salvañà 4
  7. J. Oller 3,5
  8. V. Castells 3,5
  9. Orozco 2
  10. Ramos 1,5
  11. Borrell Retirado
  12. Sedo Retirado

No obstant això, una bona noticia: en la Copa Catalana (un torneig per equips on es juga per eliminatòries) el Mataró va aconseguir arribar a les semifinals:

1a eliminatòria: C. A. Badalona 0,5 - Mataró 5,5
2a eliminatòria: Vendrell 2 - Mataró 4
3a eliminatòria: Sabadell 2 - Mataró 4

El matx decisiu es va jugar contra el Prado Subirense (Sitges), un potent equip que en aquest any aconsegueix l'ascens a la màxima categoria i en la qual es mantindrà durant més de vint anys. L'encontre va ser molt disputat i va acabar amb empat a 3, però aquí el nostre equip no va tenir sort i el sistema de desempat (l'holandès, on es compten els resultats per taulell) no ens afavorí i caiem eliminats a les portes de la gran final.

Va ser el cant del cigne. En prou feines ja es registren les activitats del club i es va organitzant el social, mes per inèrcia que per necessitat. Els equips s'acomoden i van fent en la V categoria (o 2a divisió, categoria creada a principis dels anys setanta í que venia a substituir a la primera catalana) i el "B" pul·lulant entre la 3a i la 2a.

Hi ha anys que ni tan sols podem esbrinar els campions socials. El 1965 E. Villar inaugura el seu palmarès en aquest torneig. S'intenta alguna activitat, com un torneig de partides comentades guanyat per Gaspar Bravo amb 158 punts seguit d'en Martí Bas amb 132. Va ser un relatiu èxit, ja que van participar (repartits entre les deu rondes disputades) fins a 41 jugadors. El 1966 es va provar un altre tipus de torneig: el de simultànies que va guanyar J. P¡, seguit de I. Ferré i Martí Bas. No sabem qui va ser el campió social d'aquest any.

A partir d'aquí i fins a l'any 1977 poques notícies i informació del club. Curiosament, això coincideix amb la caiguda del règim de Franco. Tal com passa al país, les estructures estaven anquilosades i els escacs no podien ser una excepció. No es busca un dinamisme evolutiu, sinó un "ja em va bé tal com està" que a més a més, en el nostre club, és una filosofia que desgraciadament ha calat sempre entre les diferents generacions de jugadors.

A 1.967 el campió social toma a ser l'incombustible Jaume Vila. El 1968, 1969 i 1970 no hi ha constància de cap campió social. L'any 1971 Eduard Villar el toma a guanyar i repeteix títol a l'any següent. El 1973 obté al seu primer í únic títol Martí Bas. El 1974 guanya Josep Fàbregas i el 1975 el toma a guanyar Jaume Vila i l'any 1976, un vell conegut: Martí Valls Tona.

L'any 1977 no hi ha constància de cap campió social, però ja apareix un nom que tindrà la seva importància en la història del club: en Bernat Fàbregas que va quedar 7è al campionat de 2a categoria catalana assolint l'ascens a 1a. Si bé el seu moment no arribarà fins a la següent dècada.

 

Joan Manuel Marches Rios
Mataró 25 de setembre de 2007