HISTÒRIA DEL CLUB D'ESCACS MATARÓ - L'ERA DE LES SIMULTÀNIES (2)

Un últim esforç del sr. Cruzate i la seva junta, va ser agafar al vol l'oportunitat de contractar al dr. Alekhine per realitzar una exhibició de simultànies a 1944.

La segona guerra mundial estava en el seu punt culminant. El nazisme era un moribund però que encara podia fer mal. Alekhine va tenir la desgràcia d'estar en el lloc equivocat quan va començar la guerra i els Nazis el van utilitzar com un element propagandístic important. Més tard, el va poder sortir d'Alemanya per venir a Espanya. Va ser en 1944 i es va establir aquí fins a la seva mort (de fet, va morir a Estoril, Portugal). Es va dedicar a donar sessions de simultànies per tot el territori, així com conferències. Va donar classes a Arturo Pomar i fins i tot va participar en el Torneig Internacional de Gijón. També va participar en la confecció d'un llibre en col·laboració amb Aguilera i F. J. Pérez "Ajedrez Hipermoderno".

En visitar Barcelona, la junta directiva el va convèncer per venir a Mataró a realitzar una exhibició a 30 taulers. Es va jugar a l'antic Hotel Luisa i el resultat va ser clar per Alekhine: 28 partides guanyades, unes taules (E. Gomis) i una derrota (A. Valls).

Arcadi Valls era ja considerat el millor jugador de Mataró i ho va refrendar en guanyar per segon any consecutiu el campionat social...

L'any 1945 és un punt d'inflexió a la història del club. El sr. Cruzate i la seva junta porten ja 18 anys davant del club inclosos els difícils anys de la guerra, i una nova generació demana pas. Així, el 13 de juliol es convoca una Assemblea General Ordinària on es realitza un canvi de junta.
Ignorem si aquest fet va venir donat per imposició de la Federació Catalana (segons els estatuts de l'any 1943 hauria d'haver sigut així) o va ser una successió "real". El fet és que el nou president va ser el jove Martí Valls, com a secretari José Lanza i comptador Enrique Font.

La nova junta acorda reunir-se els últims dissabtes de cada mes i cal dir que, sigui com sigui, se'n van llençar a una activitat frenètica que va portar al club a aconseguir fites importants.

S'acorden aquest any, entre altres, el que es passin a cobrar els rebuts a domicili, pagant 10 pessetes al cobrador corresponent. També se sortejarà un joc d'escacs cada quinze dies, i es començaran a realitzar partides comentades a càrrec del sr. Arcadi Valls. S'imposa una inscripció pel Campionat Social de 3 pessetes í per primer cop es fa una reunió de jugadors.

De nou, però es canvia la seu social i el club es trasllada al Bar Alcázar, a la Riera. Aquí es durarà un any, tomant finalment al Bar España.

Aquest 1946 veu l'organització d'una altra exhibició de simultànies. L'alumne de l'Alekhine, Arturo Pomar, s'acaba de proclamar campió d'Espanya amb només 15 anys (la mateixa edat que l'Arcadi Valls guanyava el seu primer social). Sens dubte, Pomar ha sigut el jugador amb més talent que han donat els escacs espanyols, però a igual que amb Alekhine, el règim de Franco el va utilitzar com a element propagandístic i quan el nen va créixer, se'l va deixar de costat frenant la seva carrera. Tot i així, va ser el primer jugador espanyol que ha jugat un torneig Interzonal i en altres circumstàncies hauria tingut serioses aspiracions per poder jugar un torneig de candidats pel títol mundial.

Pomar era tot un espectacle donant simultànies: amb a penes metre quaranta es movia ràpidament. No obstant això, el dia 25 de novembre a Mataró va fer un campionat discret: va guanyar onze, va empatar nou i va perdre quatre.

I quasi sense temps a recuperar-se, el dia 26 del mateix mes seu davant quinze jugadors del club el record man mundial de partides a la "cega" (40 taulers, el 9 d'octubre de 1943) l'argentí d'adopció Miguel Najdorf, considerat uns deis millors jugadors del món occidental. No obstant això, no va tenir el seu dia i va guanyar 5, va empatar 5 (J. Recoder, Aznar, J. Julia, Gomis i Jofre) i va perdre 5 (A. Valls, Xaudaró, P. Saleta, Font i M. Valls).

No consta que aquest any es celebrés el campionat social com a tal, però si que s'organitza la "Primera Copa Mataró", on també es van convidar a jugadors destacats de la comarca del Maresme. El sistema era per eliminatòries i el campió com no podia ser d'altra manera va ser l'Arcadi Valls.

 

Joan Manuel Marches Rios
Mataró 25 de setembre de 2007